SOBRE EL NATURAL RUNNING, MINIMALISME

Encara que pugui semblar un calaix de sastre, són conceptes que per la meva feina els tracto diariament i evidentment els relaciono, perquè están relacionats.

Una mica ja superats els conceptes de supinador – neutre – pronador, tot i que queden molts corredors que encara no ho tenen clar, (i molt venedors tampoc, … tema que podría donar per a una conferencia)…ara hi ha nous conceptes en el món del running, a saber;

-          Natural running

-          Minimalisme

-          Drop de la sabatilla

-          Com milloro l’amplada de la gambada (aquesta és de fa anys, però és tot un clàssic entre els corredors populars)

SOBRE EL NATURAL RUNNING

Què és el Natural running? És la pregunta que els faig a les marques o als gurús de internet, que crec que tampoc ho saben. La resposta sol ser, “córrer natural”, sí ja, però què vol dir? Córrer com els  nostres avanpassats, descalços.

Val d’acord…  de debó algú creu que els nostres avantpassats corrien descalços? Potser per a caçar el primer animal si. Però amb la seva pell suposo que desprès de tapar certes part del cos van tapar la planta del peu!, per a evitar talls, fredi altres i poder continuar caçant…

Per a mi el concepte “natural running” ja és una falacia en si mateixa, perquè al segle XXI, l’ésser humà no és un animal natural, és un animal cultural. Ens hem aixecat del plà estrictament biològic (córrer per caçar i menjar) per ser 100% éssers culturals (anar al supermercat a comprar el menjar, córrer per plaer).

A part els avanpassats que corrien dies i diez per caçar eren els que estaven preparats (per capacitat aeròbica, per pes, etc), els que no, suposo que es quedaven a les coves a recolectar o fent armes… ara, per sort una marató la pot preparar i fer tothom qui s’ho proposi. Entrenant es millora la capacitat aeròbica,i gent de 100 kg pot acabar tranquilament una marató. I gent amb hiperpronacions greus o biomecànicament molt ineficients també….És això natural? Si això li sumem la jornada laboral i les càrregues familiars…. Córrer actualmente té de tot menys de natural, és un acte del tot CULTURAL, per dessestrar de la feina, per superar un repte, etc, tot és vàlid, tot legitim i lícit, però no és natural. L’esforç, la convicció de fer-ho i la tecnología de les sabatilles ho permeten.

Per tant, per a mi, el corredor quan corre s’ha de sentir còmode i que res li faci mal. És a dir, amortiguació, estabilitat, comoditat. Això és el que ha de cumplir una sabatilla per a córrer. Amortiguació perquè nomès tenim 2 genolls i ens han de durar tota la vida. Evidentment ha de ser l’amortiguació justa per a cada corredor, un excès d’amortiguació també pot lesionar. Amortiguació perquè la gran majoria de corredors corren per asfalt (els avanpassats del natural running no), si no es té la amortiguació justa venen lesions de sobrecàrregues.

Estabilitat, perquè eviten lesions, una gambada inestable fa que el tendó d’Aquil·les oscil·li massa, que es tradueix en lesions. A part de la musculatura que per estabilitzar les oscil·lacions es contrau a cada gambada i s’estressa i es contractura.

Comoditat, el corredor ha de gaudir el màxim posible de l’activitat de córrer, non pot estar pendent ni del calçat ni de la roba.

Si una sabatilla ha de ser amortiguada, estable i còmode, evidentment pesarà, o almenys pesarà massa per la gent que vol córrer natural o li agradi el minimalisme.

Amb poca amortiguació, els impactes ( cada vegada que el peu toca el terra) s’els menja part la sabatilla (és la seva feina), però com que té poca amortiguació, passem a músculs, lligaments, tendons i ossos. Això a llarg termini són tendinitis, condromalàcies i lesions cròniques…. I si reforcem tot el sistema? Bé, el sistema s’ha de reforçar amb poca amortiguació i molta amortiguació. Però al final, el cos té memoria i acaba passant factura.

Jo sempre aniria amb la amortiguació necessaria, ni més ni menys, (en entrenaments i en competició, que es pot anar amb menys per maximitzar el rendiment) i això depen de la correcta elecció de la sabatilla, que depen de la professionalitat del venedor.