Carta per
la Nat.
Fa temps que no baixes per les pistes, i no
estàs al dia de tot el que passa! T’informo:
Des que no hi ets, tenim un buit que no el podem omplir amb res,
com si un pilar que aguantés la nostra vida s’hagués trencat; ens hauries de veure fent equilibri per no
enfonsar-nos. El camí recte que seguíem gràcies a tu ha començat a tenir alts i
baixos, corbes i moltes, moltes pujades.
Però estem fent pinya i estem sent forts, com
t’agradaria que féssim. Tu ens vas ensenyar, a no rendir-nos mai.
Els grans són els que ho estan passant pitjor.
Seran molts grans i tot això, però no poden estar sense tu, no t’arribes a imaginar com t’estimen, i quant
parlem de tu, que en parlem! Les seves cares són un poema, però són molt forts
i estan ajudant molt als petits. Estaries molt orgullosa de tot el que estan
fent. Són uns germans i germanes grans exemplars.
Els juniors aquests estan perdudíssims ,
desorientats i han sortit del camí recte que marcaves. Gràcies als grans van tornant
a poc a poc al camí, però no saben com actuar i han canviat d’una o altra manera.
I els més peques? Molts encara no s’ho volen creure i no
semblen els mateixos, altres ho porten millor, però ja t’ho pots imaginar com
es troben els “cadetillos” .
Les pistes encara no se n’han anat en norris ,
però es nota que necessiten l’ordre i la presència que tenies. Per altra banda , el que fotia quatre crits els
segueix fent, el magatzem està desordenat , el gimnàs cada dia sembla més petit
i la pista es veu enorme perquè et busquem i busquem, però no hi ets.
El club s’està portant molt bé, i no s’oblida de tu en cap cursa i ens dóna
suport i facilitats en tot moment.
Al campionat de Sabadell van fer un minut de
silenci i una cursa de 100 metres per tu. Mai no havia vist les pistes en
aquell silenci, feia por i la pell se’t posava de gallina. I el 100 va ser molt
bonic. T’hagués agradat veure ex-atletes fent el 100 en honor teu.
Encara que no et creguis
gaire important després de tot això que ja t’hem dit, has de saber que el dia
que et vam anar acomiadar no hi cabíem! No t’haguessis imaginat quanta gent t’estimava!
Ens agradaria explicar-te tots els cotilleos que hi ha en el grup, perquè segur que et riuràs una estona, però ja
t’ho explicarem quan ens veiem!
Ara que has marxat, no només t’he hem perdut a
tu, la millor entrenadora de totes, sinó una amiga i una mare.
Ja queden enrere tots els consells que et
demanàvem, no només en l’àmbit esportiu, sinó en temes de parella, estudis,
decisions personals etc.
Frases que sempre quedaran a la memòria de
tots com “Corre i calla”, “Si tu no hi vas, jo no hi vaig” , “Impulsa”, “Ves al lavabo i pensa!” , “Si entrenes amb mi no pots dir – No puc ” i
infinitat de frases que sempre seran amb nosaltres.
Sempre has estat atenta a com anàvem als
estudis i de què volíem fer en el futur. Et preocupaves si ens passava alguna
cosa o si havíem tingut un mal dia i si havíem triomfat amb el “xurry”. Sempre tenies temps per cadascú de
nosaltres, mai no ens vas negar un dubte
o una xerrada, encara que tinguessis molta feina i fos una xorrada el que
t’havíem de dir. Ens escoltaves i li donaves la importància que nosaltres li
donàvem al que et dèiem, ens feies
sentir importants.
Som el que som en gran part gràcies a tu. Mai no
t’hem pogut tornar tot el que has fet per nosaltres, però mai no t’oblidarem,
ni tot el que has fet per nosaltres. Sempre estarem en deute amb tu.
Gràcies per ser com ha sigut, gràcies per
cuidar-nos, gràcies per estar sempre al nostre costat, per abraçar-nos quan ho
necessitàvem, per aixecar-nos quan quèiem, per ensenyar-nos tot el que sabies, per
estar sempre a sobre nostre, per fer-nos millors persones, per dedicar-nos el
teu temps i fer que estimem aquest esport com l’estimaves tu.
Gràcies per haver sigut la nostra mare, la
nostra amiga i entrenadora. Gràcies.
Ara que tu
ja no hi ets, ens toca a nosaltres seguir endavant amb tot el que hem après i
que ens ha fet millors en tots els sentits. Serà difícil, però ho aconseguirem.
Ara tenim un motiu més per córrer.
No hay comentarios:
Publicar un comentario